AS 4. Plaguicides i fertilitzants.

Document de la unitat AS 4

 

.
La utilització de fertilitzants inorgànics ja siguin roques triturades o compostos sintètics és vital per mantenir la fertilitat d’un sòl i aconseguir collites abundoses. Si s’utilitzen correctament poden complementar els nivells de nutrients del sòl, de manera que es poden mantenir les collites amb produccions elevades, sense malmetre el medi ambient. Una de les formes d’afegir nutrients al sòl és com a fems a les granges , però es necessiten grans quantitats per proporcionar prou nutrients. Per mantenir la productivitat s’han d’afegir altres nutrients. En aquest apartat es tracta l’equilibri entre els nutrients i els fertilitzants de síntesi. El procés Haber de fabricació de l’amoníac a partir del nitrogen i hidrogen és el pas clau per la producció de fertilitzants nitrogenats, com el nitrat d’amoni. Per elegir les condicions òptimes per aquest procés s´ha de comprendre els efectes de la temperatura i de la pressió sobre la posició de l’equilibri químic i la velocitat de la reacció
Icona iDevice AS 4.1 La revolució verda

Al segle XX, la revolució verda va prometre acabar amb la fam de tot el món, per tal de poder alimentar a tota la població del planeta, es van utilitzar grans quantitats de plaguicides i fertilitzants en els camps de conreus Això ha tingut una gran influència en els conreus de cereals i arròs en països en vies de desenvolupament. S’ha utilitzat grans quantitats d’aigua, fertilitzants i plaguicides.

Arxiu pdf


Icona iDevice AS 4.2 L’equilibri entre els nutrients i els fertilitzants de síntesi. El cas del nitrogen.

Com es pot conrear una collita rere una altra en el mateix sòl i alhora fer que no decreixi la seva fertilitat? I d’altra banda com podem evitar els efectes secundaris contaminants d’algunes substàncies ? Aquests són dos dels reptes als que la ciència està donant resposta.

Arxiu pdf


Icona iDevice AS 4.3 Avenços en els adobs. La síntesi de l’amoníac.

 

Arxiu pdf

El procés de Haber-Bosch, també anomenat síntesi de Haber, és la reacció de fixació del nitrogen i hidrogen gas, sobre un catalitzador de ferro enriquit, per produir amoníac.

A començaments del segle XX aquest mètode es va desenvolupar, aprofitant l'abundància de nitrogen a l'atmosfera. D'aquesta manera, l'amoníac es pot oxidar per aconseguir nitrats i nitrits, els quals són imprescindibles per produir adobs .

 


Icona iDevice AS 4.4 La millora del rendiment. Canvis de pressió i de temperatura.

Aplicant el Principi de Le Chatelier i amb ajut d'un simulador podreu estudiar quines condicions milloren el rendiment en l'obtenció de l'amoníac, procés de Haber-Bosch, i comprovar quines variables afecten la constant d'equilibri.
El procés de Haber actualment produeix 100 milions de tones d'adob de nitrogen per any, principalment en forma d'amoníac anhidre, nitrat d'amoni, i urea. Aquest adob és el responsable de diferents conseqüències negatives sobre el medi ambient. L'augment de la utilització del procés de Haber va provocar la "crisi del nitrat" a Xile quan les mines de nitrat no van ser rendibles i van ser tancades.

Arxiu pdf


Icona iDevice AS 4.5 Equilibri químic en els òxids de nitrogen.

En aquest treball pràctic a microescala , aprendreu com es pot obtenir una mescla d'òxids de nitrogen en equilibri i estudiareu com influeix el factor temperatura en l'equilibri.

2 NO2(g) N2O4(g)

Aquest gasos poden arribar a ser molt tòxics per això s'utilitza aquesta tècnica a petita escala.

Arxiu pdf


Icona iDevice AS 4.6.-- Què hem après?
En aquesta activitat trobareu una llista amb els punts fonamentals que convé que tingueu recollits en els vostres apunts i unes qüestions per comprovar els vostres coneixements de química.

Arxiu pdf


CESIRE-CDEC. Grup de treball de química en context al batxillerat. Coordinació: Fina Guitart. Edició: Iván Marchán i Francesc Pañella