AS 2. Del sòl al vi.
![]() |
El
conreu de la vinya va arribar pel Mediterrani de la mà de les
civilitzacions grega i romana. Des d'aleshores, els ceps, les vinyes,
els cellers i els vins són presents en la història de Catalunya. En aquest apartat estudiarem com el control del pH del sòl permet la millora de les produccions agrícoles. El pH d'un sol depèn de les característiques àcides o bàsiques dels terrenys. Per això aprofundirem en la química dels àcids i bases forts i febles i en l'anomenat "efecte regulador" de les solucions amortidores. |

![]() |
A
Catalunya hi ha unes 70.000 hectàrees de superfície de vinya, segons
l'INCAVI, Institut Català de la Vinya i el Vi. Hi ha 11 denominacions
d'origen relatives al vi. Cadascuna corresponent a una zona geogràfica
diferent, amb unes característiques de sòl i clima diferents. El mapa
correspon a "la superfície de vinya conreada al 2006 i la seva evolució
des del 1997 al 2006 per comarques. Alguns dels sòls són calcaris, fet que ens permetrà ampliar els coneixements sobre la química de les bases. |

![]() |
![]() |
Alguns adobs redueixen el pH, altres l'augmenten. En aquest apartat, estudiarem com es calcula el pH d'àcids, bases i de sals. |
|

![]() |
Un sòl argilós és de naturalesa àcida i necessita més calç per elevar el pH a 7 que la mateixa massa de sòl sorrenc. El sòl argilós té una capacitat reguladora més elevada. La capacitat reguladora representa la “inèrcia química” d’una solució a modificar el pH . |

![]() |
Aquesta activitat posa en evidència en què consisteix la capacitat reguladora d'una solució, en el cas particular d'una aigua amb duresa deguda als ions Ca2+ i Mg2+. |

![]() |
En aquesta activitat trobareu una llista amb els punts fonamentals que convé que tingueu recollits en els vostres apunts i unes qüestions per comprovar els vostres coneixements de química. |
CESIRE-CDEC. Grup de treball de química en context al batxillerat. Coordinació: Fina Guitart. Edició: Iván Marchán i Francesc Pañella